La Vida a Berlin. Cap.13. El Trànsit

Capitol 13. El Trànsit

El transit a Berlin no es gens caotic, malgrat tractar-se
d'una ciutat on viuen 3.5 milions d'habitants.

Com que es tracta d'una ciutat extensa, el transit es reparteix
per tot arrreu. Malgrat aixo, hi ha una zona que es especialment
transitada. És la zona turística central. Sempre hi ha algun embús.
Però sempre es pot anar per una via alternativa que, encara que
fas mes volta, no estas aturat.

Les hores critiques son, però, de 8:00 a 9:00 al matí i
de 16:00 a 17:00 a la tarda, que son les hores d'entrada i
sortida de la feina, respectivament.

Els conductors son en general molt educats. Has de tenir present que
aqui no només circulen cotxes, sino també tramvies i ciclistes.
Aixó vol dir anar amb quatre ulls i vigilar a tot arreu.

Els primers dies de estar circulant per aqui (especialment a la
zona on vivim) em sentia com si tots fosim cotxes d'autoescola,
perque sempre ens aturàvem a les cruilles. Jo perque preferia deixar
que els altres passessin i els altres perque jo tenia preferencia
venint per la seva dreta. Aquesta circunstancia era per a mi
terriblement xocant. Conduint a Espanya, quan un arriba a un carrer
mes ample i sense cap indicador (STOP o 'CEDA') deixa passar als
que circulen pel carrer ample. Pero aqui no funciona aixi. Aqui
funciona sempre la regla de la ma dreta. Qui s'acosta per la teva dreta
SEMPRE te preferencia. Aixo que et dic va estar a punt de produir-me
un xoc, perque jo anava circulant per un carrer ample i m'acostava
a una interseccio amb un altre carrer mes estret. De sobte va sortir
un cotxe del carrer estret (per la meva dreta) i ni em va mirar.
Naturalment, seguint la norma de la ma dreta, ell mirava cap a la seva
dreta i no cap a mi (que m'acostava per la seva esquerra)

De totes maneres hi han vegades que aixo provoca situacions de riure.
M'he trobat sovint en carrers estrets on el cotxe que s'acosta per la
meva esquerra s'atura per deixar-me passar, pero no s'adona que el
carrer es tant estret que no podem passar tots dos, de manera que
li haig de fer indicacions per que passi ell primer.

Una altre curiositat es quan un cotxe surt al carrer desde un carrer
de sorra (un cami) Si no hi ha cap senyal de preferencia, s'aplica la
regla de la ma dreta. Imagina't que surts del cami. Normalment, amb
el costum de circular a ESpanya, t'atures per deixar passar els que
circulen pel carrer. Dons aqui no, s'aturen els que s'acosten per la
teva esquerra per cedir-te el pas. No acabo d'acostumar-me.

Amb els tramvies tambe vaig tenir un ensurt. Hi ha un carrer on el tramvia
passa pel mig del carrer i els viatjers del tramvia han de baixar de la
vorera i creuar el carrer per pujar. Jo anava desorientat i no entenia
perque estaven passant quan jo venia amb el cotxe. Per sort nomes
em van llençar uns quans crits i no va quedar ningú ferit.

Els limits de velocitat son especialment respectats.
No importa que el carrer sigui ample i amb visibilitat.
Si alla hi ha un senyal que diu que no es pot anar mes rapid
de 30 km/h, no aniran mes rapid.
Una curiositat dels alemanys es que fan controls de velocitats
periodicament pels carrers. De fet aixo no es cap curiositat
d'ells. Tambe a Espanya s'en fan. El que ho fa interessant aqui
es que els avisen per la radio. El dia del control diuen a la
radio a quins carrers ho faran.

Pels controls de velocitats tenen dos sistemes. Un sistema fixe
i un altre movil. El sistema fixe és un dispositius barreja de
fanal i semafor que tenen un indicador intermitent (o no) i que
si detecten que vas mes rapid del que esta permes, et retraten
instantaniament. Haig de reconeixer que jo era molt esceptic
al respecte i no feia gaire cas fins que em van posar la primera
multa per exces de velocitat (SI! ja rebut la primera multa
en alemany!) I va ser en una carretera on no diries pas que algu
pensa posar un detector de velocitat. Una carrera estreta, petita
en una illa al nord d'Alemanya. El limit eren 70km/h i em van
retratar anant a 78.6km/h (superior al limit mes un 10% de marge)
Em van enviar la foto del aconteiximent amb:
- retrat de la matricula,
- retrat del la part de devant del cotxe amb la meva silueta
(pero tapant la silueta del copilot)
- retrat ampliat del conductor (o sigui de mi mateix)
Total 10 Eur de multa pagats relgiosament.

El segon sistema de control (el mòvil) son els cotxes
camuflats i el funcionament es semblant al dels controls
fixes. Saps que vas mes rapid del que esta permes, perque
quan passes al costat d'un d'aquests cotxes veus un flash
vermellos. Es la senyal que t'han retratat.

Un altre capitol del transit son els conductors de bus
o de tramvia. Semblen deus dins la seva nau. No he vist
mai cap d'ells que faci un somriure o algun gest que indiqui
el seu estat animic. Sempre son neutres. I fan gala d'una
gesticulacio digne d'un personatge que es troba per sobre
del be i del mal. Hauries de veure els conductors de bus
asseguts al volant del vehicle fent el gest de cedir-te el
pas. Es admirable la magnificencia del moviment del seu braç.
El lleu moviment de cap en senyal de condescendencia.
Vaja! com si et perdonesin la vida.
I jo crec que fan vida dins l'autobus. No recordo haver vist encara
cap conductor baixant del autobus. REcordo, però, un bus aturat
en una cruilla perque no podia fer la maniobra per girar. Un
cotxe s'havia estacionat alla on el bus havia de girar i el conductor
no hi era. ¡Cap soroll, cap crit, cap increpancia! El conductor
restava assegut al volant del seu vehicle esperant pacienment
que el conductor del cotxe aparegues. Donava la sensacio que
l'home estava fen la pausa del cafe amb l'autobus en mig del carrer.
I a cap dels passatgers se li notava impacient ni neguitós.

Els pasos de vianants son sagrats! Si senyora, quan un vianant,
sigui gran o petit, home o dona, nen o nena, es troba devant
d'un pas de vianants o mostra la intenció de fer-lo servir
per passar al altre costat del carrer, els conductors s'aturen
inmediatament. Dons ara imagina´t que arribo amb la meva petita
familia en bicicleta a un pas de vianants. La pelicula es la
següent. Primer m'aturo, baixo de la bicicleta, miro endarrera
i veig venir la resta del peloton. Els dic que s'afanyin que hem
de passar tots junts el carrer. Arriba un, ... ara l'altre ... i finalment
l'ultim. Durant aquesta maniobra, els cotxes que han anat arriban s'han
anat parant esperant que nosaltres passem. No t'ho pots perdre!!

Els ciclistes son un espectacle. Hi ha de tot. La senyora gran que
va a comprar. El senyor gran que ha sortit a passejar el gos. El jove
esportista que va a fer els seus 300km diaris. Els nens que van a escola.
La filla gran que marxa a la Uni. El pare que s'en va a la feina.
Uns (els mes responsables) es posen sempre el casc reglamentari.
Els nens menors de 10 anys ho porten sempre. I tots (TOTS!!) indiquen
les maniobres. Si giren a la dreta, estiren el braç dret. Si giren a la
esquerra, estiren el braç esquerra. Encara no he vist com s'ho faran
per indicar la marxa enrera!! ;)


L'estacionament es en general facil de trobar. En grau de dificultat
quan mes al centre, mes dificil (com a tot arreu)
El centre esta plagat de zona blava (Com a Barcelona i a totes les
grans ciutats) El minim aqui es 0.50 Eur la mitja hora.

Una caracteristica dels estacionaments a Alemanya (com moltes altres
coses) és que tots tenen la seva parcel.la. Un estaria inclinat a
pensar que aqui no guanya la majoria, sino que tothom te representacio.
Aixi per exemple, es pot trobar aparcament de caracter general (qui
troba aparcament, aparca); tambe hi ha aparcament per a dones (si, si!!
aparcament per a dones!!) Normalment son llocs del aparcament general
on hi ha millor visibilitat. I tambe poden trobar-se aparcaments
per persones discapacitades. Imagina't un senyor amb cadira de rodes
que arriba conduint el seu vehicle tipus 'caravana' i vol aparcar.
A ningú se l'hi acudiria anar a aparcar al racó més allunyat.
Per a ells estan reservats els aparcament mes propers al lloc
d'interés de la zona. (Pregunteu a l'Agusti, que va ser testimoni!!!)